La legítima a Catalunya
Independentment de si el causant ha atorgat o no testament, la legítima és un dels elements més importants a tenir en compte quan parlem d’herències i successions.
Si bé en la majoria d’Espanya les regles relatives a la legítima es regeixen pel Codi Civil, en el cas específic de Catalunya existeix una normativa lleugerament diferent, que deriva del Codi Civil Català (CCCat). A Catalunya, la legítima és considerada com un dret de crèdit.
Què és la legítima a Catalunya?
La legítima a Catalunya és el dret que tenen determinades persones a obtenir a la successió del causant, un cert valor patrimonial. Es tracta d’un dret que neix en el moment de la defunció del causant o testador, abans d’aquest moment no es pot reclamar de cap manera.
Quina és la quantia de la legítima?
La legítima a Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, és un dret de crèdit “pars valoris bonarum” enfront de l’hereu, i correspon a una quarta part (¼) del total dels béns de l’herència en el moment de la defunció del causant, havent deduït els deutes i les despeses d’última malaltia, enterrament i incineració. Per tant, el 25% del total de l’herència es reparteix entre tots els fills per parts iguals, per exemple: si hi ha 2 legitimaris, cadascun percebrà 12,5% de l’herència.
A aquesta quantitat total, també s’hauria d’afegir els béns donats “donatum” o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els últims 10 anys anteriors a la mort.
Qui són legitimaris?
- Els fills del causant a parts iguals. En aquells supòsits en els quals hi hagi fills premorts, desheretats justament, declarats indignes o absents, són representats pels seus respectius descendents. Seran aquests qui tinguin el dret a la legitima dels seus avis. Tanmateix, si el legitimari renúncia No passa als seus descendents.
- Si no hi hagués fills ni descendents d’aquests fills, els legitimaris seran els progenitors del testador a parts iguals. És a dir, els pares de la persona difunta tenen dret a legítima únicament en el cas que no existeixi cap fill del mort. En el cas que solament sobrevisqui un progenitor o que un d’ells hagi estat desheretat o declarat indigne, a aquest li correspondrà el total de la legítima.
A qui correspon al pagament de la legítima?
L’hereu és qui respon del pagament de la legítima. Si hi ha diversos hereus responen per parts iguals. Si hi ha diversos hereus i un paga al legitimari, podrà reclamar la part proporcional a la resta d’hereus.
Els hereus podran realitzar el pagament de la legítima en metàl·lic o bé mitjançant el lliurament de béns. En aquest últim cas, els hereus i legitimaris hauran d’estar d’acord amb la liquidació del dret mitjançant els béns que es lliuren. En cas contrari, el legitimari podrà acudir a un jutge per a determinar el valor dels béns i si corresponen a l’import de la legítima individual.
També es podrà acudir al jutge si el legitimari no està conforme amb l’import que l’hereu li ofereix. Ja sigui per sospitar que va haver-hi donacions o per sospitar que els valors dels béns de l’herència es van calcular a la baixa.
La legítima no pagada esdevé interessos legals.
El termini per a reclamar la legítima individual prescriu als 10 anys des de la defunció del causant.
*Excepció: La prescripció de les accions de reclamació de legítima o de suplement contra un progenitor del legitimari queda suspesa durant la vida del primer, sense perjudici del termini de preclusió establert per l’article 121-24.
Com es pot reclamar la legítima a Catalunya?
Existeixen dues vies de reclamació de la legítima, recollides totes dues en el Codi Civil de Catalunya:
- Acció de reclamació de legítima: Dirigida contra tots els hereus ja que, com s’ha esmentat, són els responsables del seu pagament. Amb una prescripció de deu anys encara que és variable depenent de la data de defunció.
- Reducció dels llegats o donacions per inoficiositat: En el cas que els hereus no disposin de béns que cobreixin la legítima reclamada, el legitimari podrà sol·licitar la reducció dels llegats o donacions realitzades a tercers que excedeixin de la part de la legítima. La seva prescripció és de quatre anys des de la defunció del testador.
Causes d'extinció de la legítima
La renúncia a la legítima a Catalunya, el desheretament just i la declaració d’indignitat per a succeir són les causes que extingeixen el dret a la legítima individual.
En aquells supòsits en què el causant vol privar a algun beneficiari de la legítima a l’hora de fer el testament, és necessari provar l’existència d’alguna de les causes legals anteriorment esmentades.
Aquesta legítima individual extingida, s’integra en el total restant de l’herència, de manera que la part corresponent als altres legitimaris no pot créixer en cap cas.
Recorda que els detalls i percentatges poden variar segons la legislació aplicable en cada comunitat autònoma. És essencial consultar a un expert legal per a comprendre les regulacions específiques i les particularitats en cada cas.
A ADVADVOCATS podem assessorar-te sobre aquest i molts altres aspectes relacionats amb successions, posa’t en contacte amb nosaltres fent click aquí.
